Hi he arribat perquè durant molt de temps vaig buscar-les fora.
Durant anys he treballat com a entrenador, emprenedor i acompanyant de persones.
He creat projectes, he escrit llibres, he pres decisions, m’he equivocat i he canviat de direcció més d’una vegada.
Des de fora, moltes etapes de la meva vida funcionaven.
Però amb el temps vaig començar a fer-me una pregunta diferent:
Fer.
Produir.
Resoldre.
Créixer.
Complir.
Durant anys aquesta manera de viure em va servir.
Fins que vaig començar a adonar-me que una vida pot funcionar perfectament per fora i, alhora, deixar de sentir-se pròpia per dins.
Vaig buscar respostes.
Vaig llegir.
Vaig formar-me.
Vaig provar coses.
Vaig acumular idees.
Però alguna cosa seguia sense encaixar.
Fins que vaig entendre que potser no necessitava una nova resposta.
Necessitava començar a fer-me altres preguntes.
Escric, converso i creo espais per fer una cosa més senzilla i probablement més difícil:
Parar, qüestionar-nos i mirar amb més honestedat.
No crec que necessitem més persones dient-nos com hem de viure.
Crec que necessitem recuperar la capacitat de pensar, decidir i assumir la nostra part.
Especialment ara.
En una època en què cada vegada tenim més eines capaces de respondre per nosaltres.
Perquè hi ha preguntes que necessiten temps.
No es resolen amb un post.
Ni amb una frase.
Ni amb una resposta de tres segons.
Els llibres m’han permès aprofundir en preguntes sobre responsabilitat, llibertat, coherència, identitat i la manera com habitem la nostra vida.
Avui els entenc també com una extensió de CORE.
Espais per parar.
Llegir.
Qüestionar-se.
I continuar pensant.
El meu treball gira al voltant d’una mateixa inquietud:
Com a persones.
Com a pares i mares.
Com a educadors.
Com a professionals.
Com a humans.
Aquesta pregunta pren forma amb el meu últim llibre «Tú eres tu responsabilidad», en el Mètode CORE, en les converses i en les conferències de Responsabilitat Humana que vaig compartint.
No busco tenir totes les respostes.
Busco continuar fent-me preguntes que valgui la pena no delegar.
No necessites convertir-te en una nova versió de tu.
Potser necessites mirar amb una mica més d’honestedat la vida que ja estàs vivint.
Què estàs sostenint?
Què depèn de tu?
Quin lloc estàs ocupant?
Què ja saps, però encara no estàs escoltant?